Duran Esteva, Pep
Recursos
Identificador
47228
Nom
Duran Esteva, Pep
Nom donat
Pep Duran
Eix
De la postmodernitat al nou mil·leni
Descripció
Pep Duran Esteva és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977. Llicenciat en escenografia i figurinisme per l’escola superior d’art dramàtic de Barcelona l’any 1979, l’any anterior ja havia realitzat la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquell moment la seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de la construcció, la representació i l’espai, la posada en escena. Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l’escultura transformant-la en instal·lació i arquitectura fins a arribar a un punt de simbiosi entre ambdues disciplines.
Ha rebut diversos premis, com el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l’any 1989, en reconeixement al treball del vestuari de la pel·lícula Llums i ombres, de Jaime Camino. La seva obra es troba en un considerable nombre de col·leccions d’art contemporani, incloses les del MACBA, la Fundació La Caixa i la col·lecció Rafael Tous, entre d’altres.Pep Duran ha passat per nombroses galeries de Barcelona (Metrònom, Joan Prats, Carles Taché, Alejandro Sales…), Madrid, València, Santiago de Compostel·la, Torí, Colònia, Niça, Copenhaguen, Florència, Lisboa, Berlín i Amsterdam, entre altres ciutats. I també en centres d’art com la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Koldo Mitxelena, el Kulturunea de Sant Sebastià i la Whitechapel art Gallery de Londres. L’obra de Duran és present a la col·lecció del MACBA, la de la Fundació “la Caixa”, la Fundació Suñol i la Fundació Vila Casas a Barcelona, entre altres institucions.
Els primers treballs de Duran solien ser ensamblatges elaborats a partir d’analogies entre els objectes emprats, construint a partir de quelcom ja existent. No obstant, a mesura que avançava vers les acaballes del segle xx, Duran va abandonar la construcció de nous objectes a partir d’altres elements preexistents, deixant de banda el caràcter metafòric del seu treball per centrar-se més en la realitat. És notable la importància que atorga l’artista a la recerca i reconstrucció de moviments i idees. D’aquesta manera, a les seves obres es juxtaposa la recuperació de la memòria amb la recerca de nous significats, i Duran adopta el pensament artístic d’Eisenstein, el dadaisme o el surrealisme per construeix una superposició d’objectes en l’espai per tal d’esborrar els límits identificables de l’obra i reinterpretar la imatge amb un nou llenguatge.
Com a escenògraf teatral, deixa empremta d’aquesta faceta en les seves escultures i instal·lacions. Treballa sobre una ordenació del món i del temps que desitja destruir i reconstruir gràcies a la ficció representativa del teatre. Pep Duran, en el seu procés creatiu, considera una sèrie d’elements fruit de la seva carrera com a artista, la qual denomina “dramatúrgia”. Aquesta “màgia” transforma l’espai amb la seva obra, deixant que l’espai parli per si sol tot aspirant a la transparència, mostrant les costures, les estructures dels espais generats per reflexionar sobre la il·lusió i els seus límits. Recorre a grans mestres del teatre: Artaud, Cantor, Heiner Müller, per reclamar que la llum i l’objecte siguin també actors de la seva obra.
Fons: Tinta Invisible edicions
Ha rebut diversos premis, com el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l’any 1989, en reconeixement al treball del vestuari de la pel·lícula Llums i ombres, de Jaime Camino. La seva obra es troba en un considerable nombre de col·leccions d’art contemporani, incloses les del MACBA, la Fundació La Caixa i la col·lecció Rafael Tous, entre d’altres.Pep Duran ha passat per nombroses galeries de Barcelona (Metrònom, Joan Prats, Carles Taché, Alejandro Sales…), Madrid, València, Santiago de Compostel·la, Torí, Colònia, Niça, Copenhaguen, Florència, Lisboa, Berlín i Amsterdam, entre altres ciutats. I també en centres d’art com la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Koldo Mitxelena, el Kulturunea de Sant Sebastià i la Whitechapel art Gallery de Londres. L’obra de Duran és present a la col·lecció del MACBA, la de la Fundació “la Caixa”, la Fundació Suñol i la Fundació Vila Casas a Barcelona, entre altres institucions.
Els primers treballs de Duran solien ser ensamblatges elaborats a partir d’analogies entre els objectes emprats, construint a partir de quelcom ja existent. No obstant, a mesura que avançava vers les acaballes del segle xx, Duran va abandonar la construcció de nous objectes a partir d’altres elements preexistents, deixant de banda el caràcter metafòric del seu treball per centrar-se més en la realitat. És notable la importància que atorga l’artista a la recerca i reconstrucció de moviments i idees. D’aquesta manera, a les seves obres es juxtaposa la recuperació de la memòria amb la recerca de nous significats, i Duran adopta el pensament artístic d’Eisenstein, el dadaisme o el surrealisme per construeix una superposició d’objectes en l’espai per tal d’esborrar els límits identificables de l’obra i reinterpretar la imatge amb un nou llenguatge.
Com a escenògraf teatral, deixa empremta d’aquesta faceta en les seves escultures i instal·lacions. Treballa sobre una ordenació del món i del temps que desitja destruir i reconstruir gràcies a la ficció representativa del teatre. Pep Duran, en el seu procés creatiu, considera una sèrie d’elements fruit de la seva carrera com a artista, la qual denomina “dramatúrgia”. Aquesta “màgia” transforma l’espai amb la seva obra, deixant que l’espai parli per si sol tot aspirant a la transparència, mostrant les costures, les estructures dels espais generats per reflexionar sobre la il·lusió i els seus límits. Recorre a grans mestres del teatre: Artaud, Cantor, Heiner Müller, per reclamar que la llum i l’objecte siguin també actors de la seva obra.
Fons: Tinta Invisible edicions
Data de naixement
1955
Lloc de naixement
Vilanova i la Geltrú
Citació bibliogràfica
BALLÓ, J. Pep Duran. Re-. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2001.
Conjunts de recursos
Recursos enllaçats
Filtra per propietat
| Títol | Etiqueta alternativa | Classe |
|---|---|---|
 Una existència Nòmada |
Objecte físic |