Beruete Moret, Aureliano de
Recursos
Identificador
46146
Nom
Beruete Moret, Aureliano de
Nom donat
Eix
Canvi de segle. Tradició i modernitat
Tipus
pintor
Descripció
Pintor, crític, col·leccionista i polític liberal. Va ser un dels paisatgistes destacats del panorama pictòric a Espanya i es va convertir en un dels primers representats peninsulars de l’anomenat impressionisme espanyol. Procedent d’una família acomodada, estudià al Col·legi Internacional (connectat ideològicament amb la futura Institución Libre de Enseñanza, de la qual serà fundador l’any 1877). Va alternar els seus estudis de dret a la Universitat Complutense, doctorant-se finalment i exercint de polític liberal entre 1871-1872, amb els de pintura a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, on va ser deixeble de Carlos de Haes i company de Jaume Morera, i on es va iniciar en la pintura a l’aire lliure, esdevenint un dels ferms defensors del corrent realista i del pensament positivista vinculat a la generació del 98. Precisament la seva vinculació amb Giner de los Ríos i la Institucion Libre de Enseñanza el dugué a reivindicar la pintura clàssica espanyola, sobretot els fons de les pintures de Velázquez (com a crític d’art va escriure una monografia bàsica sobre aquest pintor) i les vistes de Toledo del Greco, a la recerca d’una pintura nacional autèntica, d’unes senyes d’identitat pròpies, que enllaces la modernitat europea amb la tradició espanyola més profunda i també més desconeguda.
Beruete va pintar nombroses regions espanyoles, en particular Madrid i els seus voltants i les ciutats històriques de Castella, tot defugint el tractament pintoresc i interessat més aviat en la captació de la llum i l’atmosfera, a la recerca d’un paisatge més genuïnament espanyol, que identificaven amb el de l’Espanya central, el de Castella. Són composicions refinades, de cromatisme delicat i clar, que conjuguen en certa manera el realisme amb una idealització poètica gràcies a l’estudi de l’atmosfera i les seves qualitats, molt influït per Velázquez i Goya.
Jesús Navarro
Beruete va pintar nombroses regions espanyoles, en particular Madrid i els seus voltants i les ciutats històriques de Castella, tot defugint el tractament pintoresc i interessat més aviat en la captació de la llum i l’atmosfera, a la recerca d’un paisatge més genuïnament espanyol, que identificaven amb el de l’Espanya central, el de Castella. Són composicions refinades, de cromatisme delicat i clar, que conjuguen en certa manera el realisme amb una idealització poètica gràcies a l’estudi de l’atmosfera i les seves qualitats, molt influït per Velázquez i Goya.
Jesús Navarro
Data de naixement
1876
Lloc de naixement
Data de defunció
1922
Lloc de defunció
Citació bibliogràfica
ARIAS ANGLÉS, E. [coord.] Tres grandes Maestros del Paisaje Decimonónico Español: Jenaro Pérez Villaamil, Carlos de Haes, Aureliano de Beruete. Madrid: Centro Cultural del Conde Duque, 1990. 84-7812-087-4
DÍAZ EREÑO, G.; PAREDES GIRALDO, C. Aureliano de Beruete. Santander: Caja de Ahorros de Navarra, 1999. 84-8712070-9
NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006.
PENA LÓPEZ, C. Pintura de paisaje e ideología. La generación del 98. Madrid: Taurus, 1982.
PENA LÓPEZ, M. C. El paisaje español del siglo XIX. Del naturalismo al Impresionismo. Madrid: Universidad Complutense, 1982.
DÍAZ EREÑO, G.; PAREDES GIRALDO, C. Aureliano de Beruete. Santander: Caja de Ahorros de Navarra, 1999. 84-8712070-9
NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006.
PENA LÓPEZ, C. Pintura de paisaje e ideología. La generación del 98. Madrid: Taurus, 1982.
PENA LÓPEZ, M. C. El paisaje español del siglo XIX. Del naturalismo al Impresionismo. Madrid: Universidad Complutense, 1982.
