Informes

46352

Plensa Suñé, Jaume

Nous comportaments artístics

De la postmodernitat al nou mil·lenni

escultor

Escultor format a La Llotja i l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. En una primera etapa la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Cap a mitjan anys 80, però, comença a modelar el ferro i desenvolupar un concepte escultòric de formes zoomòrfiques que evolucionarà en treballs amb ferro colat, cristall i resina barrejats amb llums i sons. Des del 1996 s’ha dedicat també a la creació d’escenografies per a muntatges teatrals, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Al seu costat ha reinterpretat òperes clàssiques com ara Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Claude Debussy; La damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart. És l’autor de l’obra Crown Fountain, situada al Millennium Park de Chicago. L’any 1997 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya.



Francesc Gabarrell

1955

PLANAS, R. "Jaume Plensa, l'obra pública ubicada". Bonart. L'obra pública desubicada (febrer 2006), núm. 76, p. 13-16.; PLANAS, R. "Jaume Plensa, artista plàstic i visual català". Bonart. Inart les fires d'art, entre mercat i cultura (maig 2006), núm. 79, p. 22-24.; PLANAS, R. "Com és que Jaume Plensa no exposa al MACBA?". Bonart. Art experimental i música visual (juny 2006), núm. 80, p. 23-24.; CASTRO, F. "Jaume Plensa. Habitar en la poesía". Cuadernos del IVAM (2007), núm. 11, p. 44-53.; SILVESTRE, R. "Jaume Plensa i Carmen Calvo: Escriure l'eterna memòria amb l'art". El temps d'art (gener-febrer 2008), núm. 35, p. 36-37.; ALSINA, M. "Jaume Plensa". Bonart (2015), p. 49.; "Jaume Plena i Amparo Sard. N2 Galeria de Barcelona". Bonart. Publicacions d'artista (abril 2012), núm. 150, p. 90-91.