Informes

46232

Biosca Biosca, Josep

Josep Biosca

Figuració i abstracció en temps de postguerra i franquisme

escultor

Josep Biosca és un dels escultors lleidatans més desconeguts, tot i que la seva obra esdevé un dels pocs testimonis de la petjada noucentista en el panorama de Ponent. Nascut a Albatàrrec, realitzà els seus estudis primaris a Lleida i aprengué dibuix amb Lluís Izquierdo. En aquesta primera època féu amistat amb Paco Mercè i Miquel Viladrich. El 1918, però, es traslladà a París per treballar al taller de Gustau Violet, un dels escultors més importants de la Catalunya Nord, a qui acompanyà a Ceret, on conegué a Joan Gris i Manolo Hugué. Ceret era aleshores l'epicentre de l'art de l'època, un punt de trobada on Picasso, Braque, Gris, Herbin i Manolo Hugué intercanviaren les seves recerques cubistes. Alhora però, aquests brots avantguardistes convivien amb l'ideari noucentista, proper en els seus plantejaments plàstics al "retorn a l'ordre", amb la figura emblemàtica d'Arístides Maillol, exponent escultòric de la representació vital i rotunda de la feminitat genuïnament mediterrània. Precisament, Biosca va conèixer Maillol cap a l'any 1921 a Perpinyà i treballà uns tres anys al seu taller, rebent una important influència de l'artista rossellonès. Posteriorment, Biosca aconseguí afermar-se individualment exposant al Saló dels Independents amb notable èxit.

La crítica de l’època destacà l’equilibri de masses i formes com a elements fonamentals de les seves escultures en marbre, bronze i terra cuita. L’ocupació alemanya l’obligà a retornar a Catalunya on es dedicà a la restauració de l’obra escultòrica del Monestir de Poblet, treball que continuà a Roma per a l’odre del Cister.

Jesús Navarro

1896

Albatarrec

1994

NADAL GAYA, J.M. Biosca. Lleida: Museu Morera, 1983
NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6
NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006