Informes

46171

Domingo Marqués, Francesc

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Francesc Domingo Marqués inicià la seva formació artística a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Allà fou deixeble de Rafael Montesinos, gran admirador de Ribera, la pintura del qual copiarà amb fervor el jove artista. El 1864 es va traslladar a Madrid per a continuar la seva formació a la Real Academia de San Fernando, obtenint el 1868 una pensió de la Diputació de València per a traslladar-se a Roma. L’enviament d’obres a les Exposicions Nacionals li permeté aconseguir importants èxits, entre els que cal fer menció a una primera medalla (1871) pel quadre “Santa Clara”, una pintura que s'insereix dins de la millor tradició naturalista espanyola. Un cop retornat a Espanya dividí el seu temps entre Madrid i València, traslladant-se a París l'any 1875, on continuà amb la línia empresa per Fortuny, tot treballant en petites obres d’estil minuciós i colorista. En la seva etapa madura arribà a desfer la matèria pictòrica per a passar a interessar-se especialment pel color.

Jesús Navarro

1842

València

1920