Informes

46149

Bea Pelayo, Luis

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Pintor espanyol de retrat i paisatge. El 1925, arran de la mort del seu germà, va heredar el títol de Marquès de Bellamar. Acadèmic de San Luis de Saragossa des de 1928, va ser condecorat amb la gran placa de l'Acadèmia Hispanoamericana de Cadis, de la qual n'era membre des de 1925. Les seves referències artístiques de l'època són escasses, com també va ser molt rara la seva participació a les Exposicions Nacionals. Va viure durants uns anys a París on, a partir de la seva amistat amb Eduardo Chicharro, es va relacionar activament amb la colònia d'artistes espanyols establerts a la capital francesa i va establir contacte personal amb Sorolla i Benedito. Realitzà alguna incursió en el món de la fotografia. Ell és l'autor, de fet, de la vista parcial de l'estudi de Carlos de Haes que es va publicar a La Ilustración Española i Americana el 1899. A més, fou col·leccionista d'obres d'art, i el 1948 va donar la seva col·lecció de pintures al Museu de Belles Arts de Còrdova.

Font: Enciclopedia del Museo del Prado

1878

1963