Ferrant Fischermans, Alejandro

Recursos

Identificador

46147

Nom

Nom donat

Alejandro Ferrant Fischermans

Eix

Canvi de segle. Tradició i modernitat

Tipus

pintor

Descripció

Pintor nebot del també pintor Lluis Ferrant Llausàs. La seva obra evolucionà des de l'academicisme fins a l'impressionisme. Va destacar com a autor de pintura històrica, encara que des dels seus començaments va ser un excel·lent retratista (així ho prova la tercera medalla obtinguda en l'Exposició Nacional de 1864 amb un retrat del seu oncle i mestre). No obstant això, el més original i avançat de la seva pintura es troba en els seus paisatges, esbossos i apunts, pintats sense pretensions, per al seu cercle familiar. Les seves obres es caracteritzen per un cromatisme sobri i elegant, així com per l'ús d'una tècnica basada en el predomini de la taca sobre el dibuix, executada amb una pinzellada àgil i solta.

Format a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, l'any 1874 es va traslladar a Roma per ampliar els seus estudis gràcies a una pensió. Allà va assistir a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts, on travà amistat amb Francisco Pradilla, Casto Plasencia, Jaume Morera, Baldomer Galofre i Manuel Castellano. Va presentar les seves obres a exposicions nacionals i estrangeres, i fou reconegut, entre d'altres, amb la primera medalla de la nacional de 1878 per l'"Enterrament de Sant Sebastià", actualment al Museo del Prado. Entre els seus treballs de pintura decorativa és especialment celebrat el realitzat a l'església de San Francisco el Grande de Madrid, on va treballar junt amb Francisco Pradilla i Manuel Domínguez.

L’any 1880 va ingressar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, arribant a exercir com a tresorer i president de la secció de pintura i professor de pintura de l'Escola Central d'Arts i Oficis. A més, fou director del Museo de Arte Moderno de Madrid i gran creu d'Isabel la Catòlica.

Font: Enciclopedia del Museo del Prado