Madrazo Garreta, Ricardo de

Recursos

Identificador

46124

Nom

Nom donat

Ricardo de Madrazo

Eix

Canvi de segle. Tradició i modernitat

Tipus

pintor

Descripció

Pintor espanyol, fill de Federico i germà de Raimundo de Madrazo. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de San Fernando amb el seu propi pare i els escultors Ricardo Bellver i Ponciano Ponzano. Cunyat de Marià Fortuny (estava casat amb la seva germana), el pintor de Reus influiria poderosament en la seva vida i la seva pintura. El 1867 el va acompanyar a Toledo i el 1868 a Roma, on va assistir a l'Acadèmia Chigi. El 1869 es va establir a París, al costat dels Fortuny, on va tenir l'oportunitat de visitar el taller de Jean-Louis-Ernest Meissonier. Va completar la seva formació copiant quadres als museus del Louvre i de Luxemburg, alhora que treballava a l'estudi de Fortuny. Entre 1870 i 1872, amb motiu de la Guerra Franco-Prusiana, es va veure obligat a tornar a Espanya amb la seva germana i el seu cunyat, i es va establir a Granada. Els dos pintors van aprofitar l'ocasió per pintar a l'Alhambra i l'Albaicín. A la casa de Fortuny, com si fos una acadèmia lliure, hi acudien molts pintors. Des d'allà van fer un viatge al Marroc en companyia de José Tapiró i posteriorment van marxar a Roma. La vida de l'artista va seguir vinculada a la del seu cunyat fins que aquest va morir, inesperadament, el 1874 i va haver de fer-se càrrec de l'estudi, la catalogació i la subhasta de les obres de Fortuny, feta a l'hotel Drouot de París. Després, va passar algunes temporades a Tànger en companyia de Tapiró, i va alternar les seves estades entre París i Madrid, participant alternativament a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de les dues capitals. El 1885 es va establir definitivament a Madrid, viatjant anualment a Venècia ia París. A partir d´aquell any, seguint la tradició familiar, es va especialitzar en pintura de paisatge i en retrat. Pel seu estudi madrileny van passar des de la reina Maria Cristina Archer Milton Huntington, Llàtzer Galdiano, Durand-Ruel o William Howard Taft, que li va encarregar El Parnàs. Els seus coneixements amplis sobre l'Antiguitat el van convertir en un valuós assessor artístic d'importants col·leccionistes espanyols i americans.

Font: Enciclopedia del Museo del Prado