Informes

46115

Grau, Xavier

Figuració i abstracció en temps de postguerra i franquisme

Nous comportaments artístics

pintor

Professor i antic estudiant de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, Xavier Grau es dóna a conèixer durant la segona meitat dels anys setanta per la seva participació en la mostra "Per una crítica de pintura" (Barcelona, 1976) amb el grup d'artistes entorn la revista "Trama", entre els quals destacaven Xavier Rubio, Gonzalo Tena i José Manuel Broto. La seva obra sorgeix, bàsicament, com una reacció contra el conceptualisme dominant a la Barcelona del moment, i en ella es valora, per sobre de tot, la pintura en estat pur. No en el sentit informalista de l'expressió (la matèria per si mateixa) sinó fent referència al gust i la sensibilitat de la pasta (matèria-color). Aquesta manera d'entendre la pintura situa a Xavier Grau i els seus companys en l'àmbit d'un moviment que a França es denominà com a "Pintura-Pintura", "Suport-Superfície" o "Nova Pintura". Posterioment el seu treball evoluciona cap a una abstracció més agressiva, colorista i gestual, en la línia de l'expressionisme americà (en alguns aspectes recorda a De Kooning) amb uns resultats atapeïts i descoberts, on les taques i les pinzellades s'emboliquen progressivament, fins a produïr en l'espectador una intencionada sensació de caos.

Francesc Gabarrell

1951

SÁNCHEZ ROBAYNA, A. Xavier Grau: la morfosis sin fin. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2014. 978-84-616-7378-0