Informes

46045

Viladrich Vila, Miquel

Canvi de segle. Tradició i modernitat

Temps de conflictes. Avantguarda, guerra, exilis

pintor

En l’òrbita de l’anomenat simbolisme decadentista espanyol destaca la figura del pintor Miquel Viladrich, un els grans protagonistes de la tradició pictòrica lleidatana. Nascut el 1887, de jove es relacionà amb el grup dels Heptantropos —grup heterodox i bohemi encapçalat per Paco Mercé— i col·laborà a les pàgines de les revistes satíriques lleidatanes “Lo gat de famades” i “Poticracia”. Becat per la Diputació de Lleida, començà la carrera d’arquitectura a Barcelona, que alternà amb la seva formació artística, tot i que aviat aviat es decantà definitivament per la pintura. Es trasllada a Madrid l’any 1907, on conegué al dibuixant Luis Bagaria i al que seria el seu company inseparable, l’escultor Julio Antonio. Ben aviat participà de les tertúlies del Nuevo Café Levante, cenacle de la generació simbolista peninsular promoguda per Ricardo Baroja i Ramon del Valle-Inclan i establí relacions fecundes amb importants noms de la literatura i del pensament espanyol com Ramon Gómez de la Serna o Pérez de Ayala. L'any 1913 marxà a París i entrà en contacte amb el pintor Hermen Anglada Camarasa i amb el mecenes Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America (Nova York), el principal centre difusor de la figura i l’obra de Viladrich arreu dels Estats Units.

Entre el 1932 i el 1933 Viladrich dur a terme una estada al protectorat espanyol del Marroc per tal de pintar una sèrie sobre els oficis del món àrab. Fou el primer pintor occidental en endinsar-se a l’interior de l’esmentat protectorat, i per fer-ho ell i la seva família s’instal·len a Tetuan, la capital, convidats pel califa Muley Hassan Ben el-Mehdi. Allà fixaran la seva residència durant dos anys amb l’objectiu de treballar en una sèrie dedicada al món àrab. En aquest context, Viladrich pinta un total de 30 quadres d’oficis i de temes sefardites: 20 obres de la primera i 10 de la segona, totes impregnades del gust pel realisme i el detall minuciós tan característic de la seva obra. En el cas del oficis, però, és fa més evident que mai l’atracció del pintor cap a una temàtica quasi etnogràfica, i una forta fascinació per l’elaboració de tipus de personatges representatius d’una cultura i un territori concrets. Tot el conjunt es mostrà per primer cop en una exposició a la Junta de Serveis Municipals de Tetuan l’any 1934, inaugurada pel president de la República Espanyola aprofitant una visita al protectorat, i estava presidida per un retrat del califa que realitzà el mateix Miquel Viladrich.

El seu treball, a mig camí entre el costumisme i l’estètica pròpia del simbolisme, és el resultat precisament d'aquest afany viatger i d’una sorprenent capacitat d’impregnar la seva pintura dels diferents trets locals. Després de residir durant un cert temps a Fraga (Osca), passà tota la Guerra Civil a Barcelona fins l'any 1940, quan es va embarcar cap a l'Argentina per a instal·lar-s’hi definitivament fins al dia de la seva mort.

Jesús Navarro / Francesc Gabarrell

1887

1956

GARCIA, J. M. Miquel Viladrich i el seu temps (1887-1956). Barcelona: Caixa de Barcelona Obra social, 1982. ; TUDELILLA, CH. dir. Viladrich. Primitivo y perdurable- Primitiu i perdurable. Zaragoza: Ajuntament de Fraga; Generalitat de Catalunya; Govern d'Aragó; Ibercaja, 2007. 978-84-8380-034-8; NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6, # 321-323, Illustration. 321-323; MESALLES VILLANOVA, J. "Viladrich. Primitiu i perdurable". ARTS. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida (desembre 2007), núm. 28, p. 37-39.; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006.; JUESAS, V. J. [et al.]. Alejandro Viladrich. Silvia Goltzman. Zaragoza: Ayuntamiento de la Ciudad de Fraga, 2002.