Informes

46027

Lhardy Garrigues, Agustín

ca Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Pintor, escultor i gravador, fill del suís Emilio Lhardy, fundador i primer propietari del famos restaurant Lhardy de Madrid que el pintor heretaria al 1887. Aquesta circumstància va marcar la seva personalitat i la dimensió pública com a pintor entre una nombrosa i diversa clientela que, juntament amb l'extraordinària fecunditat de la seva paleta i el caràcter un xic diletant del seu art, van difondre els seus paisatges entre amics, coneguts i membres de tota la burgesia i aristocràcia madrilenya. Va iniciar la seva formació a França, i la va continuar a Madrid, a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, on va ser deixeble de Carlos de Haes. Un deixeble especialment proper al mestre hispanobelga, tal com ho demostra el fet que fou nomenat marmessor, junt amb Jaume Morera, del seu testament.

Molt aviat va començar a concórrer a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va aconseguir la tercera medalla el 1878, amb el quadre "Paisage de los Pirineos", i el 1890 per "Pinos de la costa de Asturias". El 1901 va obtenir la segona medalla pel quadre "Primavera". També va participar a les exposicions organitzades pel Cercle de Belles Arts de Madrid i la Internacional de Panamà de 1916, en què va obtenir medalla d'or. Com a il·lustrador, va il·lustrar amb els seus gravats la revista "Blanco y Negro" o "La Iustración Española y Americana". La seva obra està representada a la Calcografia Nacional i al Museu del Prado.

Jesús Navarro

1847

1918

CARRETE PARRONDO, Juan [et al]. El Grabado en España: siglos XIX y XX. Madrid: Espasa-Calpe, 1988. 32 v. (Summa Artis) 8423952746, # 218-223
MÉLIDA, J. Biografía de Lhardy. Madrid: Libros y Revistas, 1947
PENA LÓPEZ, M. C. El paisaje español del siglo XIX. Del naturalismo al Impresionismo. Madrid: Universidad Complutense, 1982