Informes

2074

Art

pintura sobre tela

Planimetria 58

1958

1958

1958

130 x 60 cm

textura sobre tela

A partir de l'any 1957 Vila Casas inicia una sèrie d’obres que expressen una veritable aportació personal a l’univers informalista: són les anomenades “Planimetries”, que executa sobre suports de diversa naturalesa, com ara tela, poliestirè, paper, ceràmica o estructures metàl·liques, que parteixen d’un concepte basat en les composicions rectilínies i les retícules orogràfiques, derivades de les imatges de les trames urbanes representades en els plànols de ciutat o en els treballs cartogràfics, dels quals n’era coneixedor gràcies a la seva experiència topogràfica a l’exèrcit.

Les “Planimetries” són panoràmiques aèries que capten les organitzacions territorials i els accidents geogràfics que en ésser traduïdes pictòricament assoleixen, a través de relleus de matèria i les incisions d’estructures lineals, una dimensió artística vinculada amb el constructivisme abstracte. La seva relació amb les fotografies aèries de Ton Sirera, amb qui mantingué una llarga amistat i relació artística, són prou evidents, encara que cadascun d’ells des de pressupòsits tècnics radicalment diferents –l’un a partir de l’abstracció pictòrica i l’altre a partir del realisme fotogràfic.

La obra del Museu es relaciona directament amb les primeres “Planimetries” que realitzà, en les quals la textura assoleix un protagonisme força destacat, i on els empastaments gruixuts, treballats en solcs i talls fins a sobresortir en grans protuberàncies i pronunciades orografies —que aconseguirà amb oli pur treballat, no només amb el pinzell, sinó també amb l’espàtula—, contrastaran amb les zones planes, tot referenciant aquests paisatges imaginaris.



Jesús Navarro

Adquisició, 2005

NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 202, 203; CIRLOT, L. [et al.] Informalisme a Catalunya 1957-1967. Tarragona: Fundació Caixa Tarragona, 2006. 84-931967-6-2, 162