Informes

2031

Art

pintura sobre cartró

Tubercul incúbic tot esperant l'hora seca

1936

1936

1936

49,9 x 37,3 cm

oli sobre cartró

Lamolla és qui més be representa el concepte artístic preconitzat pel surrealisme a Lleida, inspirat per la personalitat i les reflexions teòriques de Josep Viola. Ell mateix reconeixeria el caràcter literari de la seva pintura i com aquesta respon a la necessitat d’expressar els estats interiors del pensament a través de l’inconscient. La via escollida en el camp pictòric no és la dels simple automatisme gràfic que proposa la ortodòxia surrealista, sobretot la més vinculada a la poesia, sinó la de fixar imatges arbitràriament configurades durant el somni o la vetlla, plasmades íntegrament de manera objectiva i crua. La seva ordenació i disposició ha de respondre als dictats de la realitat interior del subjecte.

Així durant el 1935 i 1936, Lamolla produeix un conjunt de pintures que sobre el fons d’un paisatge imaginari molt simple, definit pels dos plans resultants de dividir l’espai pictòric amb un horitzó, es disposen unes formes orgàniques o masses biomòrfiques, segurament inspirades en les escultures de Hans Arp Al marge de les poques escenes nocturnes que realitzà, aquestes obres mostren una vivacitat força lluminosa, molts cops potenciada per uns blaus vibrants.

En el cas concret d’aquesta obra, que duu un títol força suggerent “Tubèrcul incúbic tot esperant l’hora seca”, manté aquesta estructura de la visió paisatgística de dos plans en el qual es dividit el quadre gairebé per la meitat, amb una part superior d’una irisació clara que ens remet a la llum diürna, que es veu reforçada per un primer pla de tons càlids que apunten al sentit horari del títol. La massa biomòrfica que situa en el centre adopta una actitud gairebé humana en resta asseguda en un cub i sota la protecció d’una mena de tendal, conformat per una altra forma biomorfa penjada. Tot plegat, resulta una visió d’una realitat desconcertant que apel•la a l’experiència d’allò meravellós dels somnis.

L’obra de Lamolla discorre, doncs, pel camí del sentit poètic preconitzat pel surrealista d’expressar la realitat interior en un sentit líric, lluny de la escatologia i de les referències explícitament sexuals, i deslliurades de qualsevol rastre d’ornamentació supèrflua. L’interès per la seva obra traspassa fronteres, essent un dels pintors més valorats en el seu temps, fora fins i tot de l'àmbit surrealista català. I així ho testimonien la seva exposició individual a Madrid l’any 1935 patrocinada per ADLAN en el mateix espai que exposaran Picasso o Maruja Mallo, o a exposicions col·lectives emblemàtiques com la “El Arte Español Contemporáneo” al Jeu de Paume de Paris, en l’exposició de surrealisme internacional de Tenerife o, l’any següent, a l’exposició Logicofobista de Barcelona amb l’obra objecte d’aquest comentari, juntament amb altres cinc obres —essent l’artista que n’aportà més.



Jesús Navarro

Adquisició, 2005

SANTOS TORROELLA, R. El surrealisme a Catalunya. Barcelona: Dau al Set Galeria d'Art, 1975. ; GARCÍA DE CARPI, L.. La pintura surrealista española (1924-1936). Madrid: Ediciones Istmo, 1986. (Fundamentos; 92) 84-7090-156-7, 106; GARCIA, J.M.; GARCÍA DE CARPI, L.; GUIGON, E. El pintor Lamolla. Lleida: Museo de Teruel; Museu d'Art Jaume Morera, 1998. 84-922103-4-6 / 84-87183-43-, cat. 50, 149; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 180, 181; CABAÑAS, M.; GARCIA, L.; NAVARRO, J. Lamolla, mirall d'una època. Madrid: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida; Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2010. 978-84-92827-96-1, 187; Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes, Ca l'Arenas Centre d'Art del Museu de Mataró Ajuntament de Mataró. Direcció de cultura 2017, Artistes, 36