Informes

1891

Art

fotografia (obra visual)

Liquen sobre roca

1960

1960

1960

150 x 98,1 cm

fotografia en blanc i negre, muntada sobre bastidor, còpia d'època

Ton Sirera va ser un dels creadors més singulars de la història de l’art del segle XX a Lleida. Personatge polifacètic que conreà la fotografia, el cinema, la pintura i el dibuix, es reconegut com un dels pocs fotògrafs espanyols que, a més de disposar d’una dilatada trajectòria en el camp de la fotografia de reportatge i documental, va contribuir d’una manera decidiva a la presència en el panorama nacional de la fotografia experimental de caire abstracte.Format en contacte amb algunes de les experiències avantguardistes del període de la república i ben aviat inicià el seu contacte amb la fotografia a partir d’imatges properes a algunes de les tendències modernes. Posteriorment, els treballs científics realitzats conjuntament amb el seu germà Jordi Sirera sobre aspectes de la botànica, les imatges obtingudes de la seva afició pel muntanyisme i l’esqui i, per una de les seves grans passions, els vols aèris, li proporcionaren un bagatge inestimable en el moment d’enfrontar-se a la seva voluntat d’experimentació i recerca.

De fet, els seus treballs no vinculats al reportatge fotogràfic de caire documentalista, parteixen directament d’aquestes experiències. Primer, amb les imatges suggerides la fotografia aèria (que realitza des de 1946) i que, en emfatitzar el joc abstracte de línies i volums des de la distància, palesen el gust per la plasticitat del paisatge per sobre dels elements reconeixibles. Una sensibilitat que, sorprenentment, restaria molt propera als resultat obtinguts per un dels seus grans amics, Joan Vilacasas, a qui conegué en les seves estades a París al llarg dels anys cinquanta, en treballar les obres conegudes com a "Planimetries”, obres pictòriques plenament inserides en l’àmbit de l’informalisme català i internacional. De ben segur que aquesta experiència compartida devia estimular els camins de la investigació fotogràfica de Ton Sirera.

Després, en aquest context de canvi i d’experimentació, Ton Sirera comença a definir cap al 1957 una fotografia encara més propera a les inquietuds informalistes, a partir ara, però, de les macrofotografies que tenien com a tema alguns aspectes presents en la natura. Situat en l’espectre contrari al de les seves fotografies aèries, les escorces i cultius de liquens que trobava en la natura esdevenen, en ésser convenientment seleccionat i augmentats i, per tant deslliurats de la seva referència objectiva, esdevenen fites dins l’abstracció informalista catalana. De manera que Ton Sirera esdevé un creador que practicava l’abstracció, però, paradoxalment a través el mitjà de representació “realista” per excel·lència.

A aquesta sèrie de treballs correspon la present fotografia que, a més presenta l’interès afegit de correspondre a les fotografies de gran format que Sirera presentà publicament a la Sala Aixelà de Barcelona l’any 1960 i que despertà l’atenció del crítics més reconeguts com ara Sebastià Gash i Cirici Pellicer. Aquesta manera de presentar les seves fotografies, amb un format semblant al de les obres d’art i muntades sobre bastidor, semblaven reivindicar, en un pla d’igualtat respecte altres creacions, el paper clau que havia de jugar la fotografia en l’art contemporani i que en aquells moments encara tot just descollava.



Jesús Navarro

Adquisició, 2002

GARCIA, J. M.; VALLVERDÚ, J. Ton Sirera. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Patronat Municipal Museu d'Art Jaume Morera, 2000. 84-393-5088-0 / 84-931411-0-0, 64; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 200, 201; CIRLOT, L. [et al.] Informalisme a Catalunya 1957-1967. Tarragona: Fundació Caixa Tarragona, 2006. 84-931967-6-2, 167