Informes

1149

Art

pintura sobre tela

Sense títol

1967

1967

1967

81,2 x 116,3 cm

mixta i collage sobre tela

Ernest Ibàñez esdevé el nexe d’unió entre els artistes de la primera postguerra i els partidaris de la renovació. I això es pot comprovar perfectament a partir de la dualitat inherent al seu treball, sobretot durant els anys cinquanta, en què alterna la presentació pública d’obres que fan evident el procés de depuració geomètrica del paisatge amb altres d’una experimentació, dins el camp de l’abstracció, molt més íntima i intel·lectual. Allò que ha singularitzat permanentment la seva trajectòria, però, ha estat la recerca d’un llenguatge propi i personal, marcat per un cert component eclèctic fruit d’un particular procés d’assimilació artística molts cops literal, i reelaboració dels elements pictòrics i formals dels diferents moviments lligats a la contemporaneïtat.

A partir d’una viatge a París l’any 1954, Ibàñez inicia el seu progressiu desplaçament cap a l’abstracció, conseqüència directa d’un fort convenciment intel·lectual i d’un ampli domini de la cultura artística, més que no pas fruit d’una evolució de la seva obra. No serà fins l’any 1961, però, quan farà públic el seu primer conjunt més coherent i homogeni dins aquest àmbit: la sèrie del pont d’ d’Overschie (Holanda), que fa pales el seu pas cap al món de l’abstracció i la seva integració dins les tendències abstractes que en aquells moments proposava l’Informalisme. La culminació d’aquest recorregut iniciàtic és la fundació, l’any 1964, del Grup Cogul, punt de confluència de tots els neguits experimentals i la plataforma des de la qual Ibàñez desenvoluparà més ràpidament la vessant matèric del seu treball, on el gest i el color tenen un protagonisme essencial.

Aquesta obra —integrada al fons del Museu d’Art Jaume Morera com a conseqüència de l’atorgament del Premi Medalla Morera a l’artista l’any 1996— és un clar testimoni de l’evolució posterior de la seva obra a partir de la desaparició del Grup Cogul (1965). Malgrat inserir-se encara dins els paràmetres informalistes, es comença a entreveure la influència d’una nova sensibilitat que donarà origen al Pop-Art, insinuada, en aquest treball, a partir de l’experimentació amb materials incorporats a la superfície del quadre a través de la tècnica del collage, i de les barreges cromàtiques amb una gran varietat de matisos. El resultat, noves construccions on Ibàñez defineix una sèrie d’espais reticulars de color negre, semblants als vitralls, que atrapen i integren temàtiques molt diferents a través de la utilització d’imatges gràfiques, rètols i fotografies de revistes que incorporen, dins una trama encara informalista, elements d’un univers molt més mundà.



Francesc Gabarrell

Premi Medalla Morera, 1996

NAVARRO GUITART, J. Ernest Ibàñez Neach. Mestres de Ponent IV. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996. , 31; NAVARRO i GUITART, J. Ernest Ibàñez Neach. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1997. 84-922103-8, [82]; NAVARRO GUITART, J. dir. Memòria d'un decenni. Museu d'Art Jaume Morera 1993/2003. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2003. 84-931411-5-1, 38; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 208, 209