Paó
Recursos
Identificador
701
És part de
Art
Tipus
pintura sobre cartró
Títol
Paó
Autor
Data
c. 1900
Data de creació
1898
Data de publicació
1902
Extensió
200 x 140 cm
Format
pintura sobre rajola de cartró
Descripció
El Modernisme com a moviment de renovació no només va implicar a totes les branques de les arts plàstiques sinó també i molt especialment a l’arquitectura, que va esdevenir al capdavall la única aportació realment original i autòctoba al panorama de l’art modern occidental. El gran desenvolupament assolit per l’arquitectura modernista i la necessitat de donar resposta a les seves aspiracions ornamentals comportà la revitatlització dels oficis artístics i de les arts decoratives en general. Si inicialment es va tractar de recuperar els sistemes tradicionals o artesanals, aviat s’orientaren cap a la producció d’elements decoratius vinculats a la sinuositat curvilinia de l’art noveau. Aquesta renovació afectà també a les arts gràfiques, a través dels canvis que operà el nou cartellisme d’orientació esteticista.
En aquest context destacaren els Tallers d’Hermenegildo Miralles que, lluny de limitar-se a la recuperació de sistemes artesanals, dignificà l’art gràfic en aplicar les noves tècniques a les arts decoratives i industrials, tot inventant-se productes que, sense desmereixer els tradicionals, posaven a l’abast dels arquitectes i dels seus nous clients elements decoratius a baix cost, considerats fins aleshores de luxe. És el cas de les rajoles d’imitació a partir de cartró pedra, que van adquirir ràpidament rellevància entre el potencial públic consumidor i els arquitectes, els quals hi van veure, per la vistositat, qualitat i bon preu, possibilitats immenses per decorar els interiors de les cases i els establiments. D’entre els arquitectes que van fer ús de les rajoles d’imitació cal destacar a Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Audet. Entre 1892 i 1902, aquests arquitectes van utilitzar per decorar els interiors de les construccions per ells creades no només les rajoles d’imitació sinó també arrimadors, teginats, frisos, plats, marcs, motllures, mobles que tenien com a suport cartró, llauna, metall o fusta.
Un dels artistes que van tenir una labor més destacada en la confecció dels dibuixos i composicions per a les rajoles va ser Carles Llobet. La peça que guarda el Museu, realitzada a partir de 40 peces de rajoles de cartró pedra, i que representa un Gall d’Indi, l’au del Paradís, formava parella amb una altra que va presentar a la instal·lació de la Casa Miralles a l’Exposició Universal de París de 1900, en el marc d’un templet àrab de tres portes recobert també de rajoles d’imitació en estil hispanoàrab, disseny de Llobet.
Jesús Navarro
En aquest context destacaren els Tallers d’Hermenegildo Miralles que, lluny de limitar-se a la recuperació de sistemes artesanals, dignificà l’art gràfic en aplicar les noves tècniques a les arts decoratives i industrials, tot inventant-se productes que, sense desmereixer els tradicionals, posaven a l’abast dels arquitectes i dels seus nous clients elements decoratius a baix cost, considerats fins aleshores de luxe. És el cas de les rajoles d’imitació a partir de cartró pedra, que van adquirir ràpidament rellevància entre el potencial públic consumidor i els arquitectes, els quals hi van veure, per la vistositat, qualitat i bon preu, possibilitats immenses per decorar els interiors de les cases i els establiments. D’entre els arquitectes que van fer ús de les rajoles d’imitació cal destacar a Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Audet. Entre 1892 i 1902, aquests arquitectes van utilitzar per decorar els interiors de les construccions per ells creades no només les rajoles d’imitació sinó també arrimadors, teginats, frisos, plats, marcs, motllures, mobles que tenien com a suport cartró, llauna, metall o fusta.
Un dels artistes que van tenir una labor més destacada en la confecció dels dibuixos i composicions per a les rajoles va ser Carles Llobet. La peça que guarda el Museu, realitzada a partir de 40 peces de rajoles de cartró pedra, i que representa un Gall d’Indi, l’au del Paradís, formava parella amb una altra que va presentar a la instal·lació de la Casa Miralles a l’Exposició Universal de París de 1900, en el marc d’un templet àrab de tres portes recobert també de rajoles d’imitació en estil hispanoàrab, disseny de Llobet.
Jesús Navarro
Forma d'ingrés
Donació de Maria Teresa Barrio, 1985
Citació bibliogràfica
QUINEY, A. Hermenegildo Miralles. Arts gràfiques i enquadernació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005. 84-7845-152-8, cat. 40, 60; NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 150, 151
Conjunts de recursos
Recursos enllaçats
Filtra per propietat
| Títol | Etiqueta alternativa | Classe |
|---|---|---|
 Gènesi i evolució de la col·lecció |
Obres que inclou | Esdeveniment |
| Paó. Plafó decoratiu. Carles Llobet Busquets | Obres que inclou | Esdeveniment |
| Hermenegildo Miralles. Arts gràfiques i enquadernació | Obres que inclou | Esdeveniment |