Informes

47237

Rabascall, Joan

Joan Rabascall

ca Nous comportaments artístics

Joan Rabascall va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona (1951–1957). L'any 1962, gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona, marxa a estudiar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de Paris, ciutat on resdieix des de llavorns.Durant els anys seixanta va formar part del grup d'artistes “Catalans de Paris”, juntament amb Jaume Xifra, Antoni Miralda o Benet Rossell, amb els quals va realitzar algunes accions d'art ritual properes al "happening”. L'any 1966 realitzà la primera exposició individual amb obres que definien algunes línies – tant formals com conceptuals - del seu treball.

Irònic, mordaç i provocador, l'obra de Joan Rabascall sempre ha girat al voltant de la denúncia política i social. Després d'instal·lar-se a París comença a desenvolupar la seva carrera com a artista conceptual. Rabascall utilitza el seu art com una denúncia davant les formes artístiques tradicionals, qüestionant fins i tot el que fins aleshores havien estat els conceptes ideals de bellesa, tècnica o qualitat utilitzant per a això nous suports i mitjans plàstics, com ara la impressió digital, la reproducció fotogràfica o el vídeo. Una autèntica ruptura davant els convencionalismes artístics i estètics previs; ara la idea o el concepte cobren un valor fonamental. A mitjans dels anys setanta foma part del moviment anomenat art sociològic. D'aquests anys són algunes de les seves sèries més significatives: "Kultur" (1972), "La veu del seu amo"(1973) o “Spain is different"(1976). Als anys vuitanta, va iniciar una reflexió conceptual entorn a la pintura, els seus ensenyaments i els seus codis tradicionals amb la sèrie "Lliçó de pintura" (1980), que continuarà aprofundint amb noves sèries al llarg de la dècada dels vuitanta i noranta. Als noranta, continuen noves reflexions sobre el paisatge i la seva manipulació a partir dels codis publicitaris, així com una nova reflexió crítica a la televisió i els "mass media".

Formalment, la seva obra està influenciada per la tècnica del collage, la iconografia procedent de les revistes, els anuncis publicitaris i l'acumulació d'imatges. Conceptualment, el seu treball es va centrar en la crítica a la ideologia subjacent en els missatges emesos pels mitjans de comunicació, mitjançant l'associació d'imatges i idees, que denunciaven l’ incitació al consum, la instrumentalització de la publicitat i els ”Media” per part dels poders polítics i econòmics o la construcció de la imatge de la dona com a objecte sexual.

A més d'exposar als Estats Units, el Brasil, el Japó, Corea del Sud i en nombroses ciutats europees, ha participat en les biennals de París i Venècia. Entre les seves exposicions internacionals destaquen "Barcelona-Paris-New York (El camí de dotze artistes catalans, 1960-1980)" al Palau Robert (Barcelona, 1985), "Cara a la Història" al Centre Georges Pompidou de París (1996) o "Les cent somriures de Mona Lisa" al Museu Metropolità de Tòquio (2000). La seva obra s’ha pogut contemplar des d’aleshores en nombroses exposicions individuals i col·lectives en diferents museus d’Europa, Àsia i Amèrica. Algunes de les seves exposicions retrospectives més destacades son: "Rabascall. Producció 1964-1982" (MACBA, Barcelona, 2009)," Rabascall. Production 1993-2018 "(Villa Tamaris Centre d’Art, La Seyne-sur-Mer, 2018) o "Rabascall. Tout va bien" (Tabacalera, Madrid, 2020).

Galeria Palmadotze

1935

Barcelona