Informes

46211

Salazar Echevarría, Clemente

Clemente Salazar

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Va cursar estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis, sota l'adreça de Nicolás Esparza, ampliant-los a l'Escola d'Arts i Oficis de Bilbao i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid (1916), tenint per mestres a Cecilio Pla, José Bru Carboner, José Garnelo i Julio Romero de Torres. La Diputació de Biscaia (1922) li va concedir una beca per estudiar a París, Bretanya i Roma. Es va especialitzar en la pintura de retrats, dels quals va fer un bon nombre, especialment a l'aristocràcia argentina. De 1919 a 1947 les seves exposicions van ser nombroses: el 1919, a Bilbao, a l'Exposició Internacional de Albia; Madrid (1919 i 1921); Saragossa (1920); Sant Sebastià (1921); Buenos Aires (1929 i 1933); Montevideo (1930); Asunción (1938); Rio de Janeiro (1940); Badia Blanca (1941), Punta Arenas (1942), i el 1943, a Viña del Mar, Concepción, Valdivia, Antofagasta i Iquique; el 1944, a Lima, La Pau i Potosí; el 1945, a Bogotà, Colòmbia, Medellín, Maracaibo, Caracas, Barquisimeto i l'Havana (Cuba); en 1946, a Valencia (Veneçuela), Sant Cristóbal i Maracay, i el 1947, a Caracas. Les seves obres es troben en col·leccions particulars de diversos països de parla castellana i en alguns museus, entre ells el Museu Colonial de la Pau i el Museu de Colòmbia, de Bogotà.



Font: Auñamendi Eusko Entziklopledia

1899