Informes

46175

Mir Trinxet, Joaquim

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Joaquim Mir fou un pintor català nascut a Barcelona. La seva mare era germana de l'empresari tèxtil Avel·lí Trinxet, que més tard tindria molta importància en la vida de Mir perquè li faria de mecenes i li encarregaria la decoració de la casa Trinxet. Els primers estudis els féu al col·legi Sant Miquel, on conegué Isidre Nonell. De jove comença a estudiar sota les ordres de Lluís Graner, que l'inicià en el gènere del paisatge. El 1893 estudia a l'Escola de la Llotja amb Antoni Caba però acaba deixant els estudis artístics formals. S'integra a la "Colla del Safrà" (també coneguda com a "Colla de Sant Martí") un grup d'artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual, i entrà en contacte amb el grup d'artistes que freqüentaven els Quatre Gats.
El 1899 marxà a Madrid a descobrir i copiar els grans mestres del Museu del Prado. Aquell mateix any guanyà el segon premi en l'Exposició Nacional de Belles Arts i, a finals d'any, marxa a Mallorca amb Santiago Rusiñol, on va fer algunes de les seves millors pintures. L'any 1903 pateix una crisi i ha d'estar ingressat un temps a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus. Posteriorment s'instal·là a l'Aleixar i finalment a Vilanova i la Geltrú, en una finca actualment coneguda com a casa Mir. Des d'aleshores va desenvolupar intenses campanyes pictòriques a Montserrat -on ja havia fet una fecunda estada el 1911- i a València -on hi anar a inspirar-se pels murals sobre les conquestes de Jaume I que li varen encarregar pel palau de la Diputació de Barcelona. L'any 1932 es desplaça a Vallirana on va pintar durant un període molt curt de temps, i també va fer estades a Andorra els anys 1932, 1933 i 1934. És considerat un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al modernisme, creador d'un postimpressionisme molt personal. Morí a Barcelona el 1940 després d'una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República. Fou enterrat al cementiri de Vilanova i la Geltrú.

Font: Viquipèdia

1873

1940

MIR i ESTADELLA, J. [et al.]. Joaquim Mir (1873-1940). Cinquanta anys després. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.
MIRALLES, F. [et al.]. Joaquim Mir 1873/1940. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida, 2004. 84-89455-85-6
MIRALLES, F. Joaquim Mir a Andorra. Barcelona: Govern d'Andorra; Viena edicions, 2002. 84-8300-175-X
MIRALLES, F. Joaquim Mir al Camp de Tarragona. 2a. Barcelona: Viena Edicions; Diputació de Tarragona, 2008. (Tamarit). 978-84-8300-465-5
MIRALLES, F. Joaquim Mir. Mallorca y otros paisajes. Girona: Fundació Caixa de Girona; Caja Segovia, 2004.
MONTANÉ, X. [et al.]. Dibuixos de Joaquim Mir. La confidència de l'artista. Tarragona: Banca Privada d'Andorra, 2003. 99920-1-506-3