Sala Francés, Emilio

Recursos

Identificador

46145

Nom

Nom donat

Emilio Sala

Eix

Canvi de segle. Tradició i modernitat

Tipus

pintor

Descripció

Emilio Sala és un representant de la pintura alcoiana del segle XIX. Estudia a València amb el seu cosí i tutor el pintor Plácido Francés, a l'Acadèmia de Sant Carles, on conreà profusament els temes de gènere i d'història. El 1871 va viatjar a Madrid, on alternà l'estudi dels grans mestres amb la realització de composicions decoratives per a cases, palaus i altres centres socials. Tanmateix, la seva fama és deguda als seus remarcables retrats. Participà en moltes exposicions oficials, i rebé premis i honors de consideració, com la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1878 o 1881.

El 1885 va viatjar a Roma, on va conèixer l'obra dels pintors del renaixement i on féu amistat amb Francisco Pradilla, Federico de Madrazo i Joaquín Sorolla. Posteriorment es va traslladà a París, on va concloure l'obra "Expulsión de los judíos de España (año de 1492)", que va presentar a l'Exposició Universal de 1889 amb un èxit escàs, de tal manera que també la presentà l'any següent a la Nacional de Belles Arts de Madrid, on va causar un gran impacte tant per la temàtica tractada com per la seva prefiguració del luminisme valencià. Quan va tornar a Espanya es va establir a Madrid, on fou nomenat professor d'estètica del color a l'Escola de Belles Arts de San Fernando i on va publicar "La gramática del color", que va esdevenir llibre de text de les Escoles de Belles Arts de Madrid i Barcelona. Va tenir com a deixebles a Maria Blanchard i Cecilio Pla, i també es va dedicar a la il·lustració per a publicacions com Blanco y Negro o La Ilustración Española y Americana.

Font: Enciclopedia Museo del Prado