Informes

46127

Villà Bassols, Miquel

Figuració i abstracció en temps de postguerra i franquisme

pintor

Pintor vitalista i de naturalesa inquieta, que viatjà per mig món. L'any 1914 marxa a Bogotà, on s'hi estarà fins el 1922, moment en què es trasllada a París, fins el 1930, quan retorna a Catalunya. No serà, però, fins el 1943 que s'hi quedarà definitivament. L'existència vital i artística de Miquel Villà resulta difícil de seguir, sobretot pel seu aïllament i discreció. La seva pintura, però, ha rebut influències molt diverses: Cézanne, Gauguin, Van Gogh, Vlaminck, Utrillo, Derain i Segonzac, tot i ser un autor amb un llenguatge molt personal, inclassificable. El seu treball s'ha de veure com una causa-efecte a la reacció de continuïtat que provocà el Noucentisme classicista, pròxim a la pintura dels pintors italians dels que Villà, però, s'allunya rotundament pel seu fort cromatisme, accentuat sobretot en els anys de postguerra. En aquest període el color es torna cada cop més fauve, la construcció més exacta i la materialitat més plena. Tot i això, els seus motius són quotidians i anecdòtics (les cases, el mar, els carrers, els camps), i en ells el color esdevé un factor de construcció artística, accentuant la tensió entre l'anècdota i la seva representació, monumentalitzant, alhora, el que havia d'ésser un retrat de la vida quotidiana.

Francesc Gabarrell

1901

1988

CAPDEVILA, C.. Miquel Villà. Antològica 1926-1977. Barcelona: Galeria d'Art Dau al Set, 1977. ; Miquel Villà. Exposició antològica, obra de 1917 a 1985. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1985. ; Miguel Villà: centenari 1901-2001. [El Masnou]: Ajuntament del Masnou, 2001.