Informes

46063

Villegas Brieva, Manuel

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

Manuel Villegas fou un pintor de tarannà força eclèctic, que seguí el camí formatiu de molts dels seus contemporanis lleidatans. Becat per la Diputació de Lleida, es traslladà l’any 1885 a Madrid per cursar estudis a l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, on va ser deixeble del pintor Francisco Pradilla. Acabat aquest primer període formatiu es traslladà a Còrdova i continuà la seva formació a l'Escuela Provincial de Arte sota el magisteri del pintor Romero Barros, juntament amb Enrique y Julio Romero de Torres, Mateo Inurria, Hidalgo de Caviedes, Muñoz Lucena, Juan Montis i Serrano Pérez. Va ser pensionat per la Diputació de Córdoba el 1891 per estudiar a Roma, ciutat on s’establi al llarg de tres anys. Un cop retornat a Espanya s’incorporà al cos docent de l’Escola de Belles Arts de La Coruña, i el 1895 fou reclamat per Pedro de Madrazo per a fer els treballs preparatoris d’ordenació del recentment creat Museo de Arte Moderno. Posteriorment, va ocupar el càrrec de professor de l’Escola d’Arts i Oficis, dedicant gran part de la seva vida professional al magisteri. Fruit d'aquesta activitat en resta un interessant document sobre l’ensenyament professional, publicat l’any 1918, titulat "Memoria sobre la organización de las Escuelas de Artes y Oficios".

Conreador de variats gèneres pictòrics, des de la pintura d’història al costumisme, tot passant per la pintura religiosa i al·legòrica, es decantà finalment per una pintura decorativa on la dona és la seva gran protagonista. Va exposar a les Exposicions Generals de Belles Arts barcelonines de 1891 i 1896, i fou guardonat a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1892 -on va obtenir una segona medalla a la secció de Pintura: Historia, costumbres y retratos per l’obra ¡A la guerra!-, 1895 i 1920. Participà també a l'Exposició d'Arts Decoratives i Indústries Artístiques, que es va celebrar a Madrid el 1913, on va obtenir una primera Medalla, i fou guardonat amb una medalla d’or a l’exposició internacional de Panamà de 1916. El 1922 exposà al Círculo de Bellas Artes de Madrid i pocs mesos després, al novembre, va morir a la mateixa ciutat.

Va ser un dels socis fundadors de l’Associació Espanyola de Pintors i Escultors, una entitat fundada l’any 1910 que va promoure els prestigiosos Salons de Tardor. Ocupà diversos càrrecs en aquesta associació i en fou el director de la seva revista, la Gaceta de Bellas Artes, entre 1912-1913. Formà part de la comissió organitzadora de l’exposició d’art espanyol impulsada per José Artal al 1900 a Buenos Aires, així com de nombroses Juntes i Comissions artístiques.



Jesús Navarro

1871

1923

NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6, Mention page color, # 327-328, Illustration. 327