Informes

46043

Orduña y la Fuente, Fructuoso

Canvi de segle. Tradició i modernitat

escultor

D'origen navarrès, Orduña realitza els seus primers estudis artístics a Saragossa amb l'escultor Dionisio Lasuén, i posteriorment es trasllada a Madrid, on treballa amb Mariano Benlliure durant tres anys. Pensionat per la Diputació de Navarra l'any 1920, va guanyar la tercera medalla de l'Exposició Nacional d'aquell any amb un bust del seu pare, ara a la col·lecció del Museo del Prado. Viatga a Itàlia, on realitza el grup de nus "Post nubila Foebus", que el féu mereixedor de la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1922. L'any 1923 realitza una petita mostra amb sis obres a la sala d'exposicions del Palacio de Bibliotecas y Museos, i als anys vint participa al Salón de Otoño i a l'Exposición de Arte Español celebrada a Bèlgica i a Holanda. A Madrid realitza obres com el "Crist crucificat" de la façana d'una capella del cementiri de l'Almudena, una al·legoria a les ciències per l'Instituto Ramón y Cajal i un monument al General Sanjurjo; mentre que a Pamplona va esculpir el frontis de la Diputació de Navarra. A la seva escultura sobresurt la força i l'energia de les figures, amb composicions rotundes i modelats de gran potència.

Font: Enciclopedia del Museo del Prado

1893

El Roncal, Navarra

1973