Informes

46032

Aballí Sanmartí, Ignasi

Nous comportaments artístics

De la postmodernitat al nou mil·lenni

Ignasi Aballí va iniciar la seva carrera a finals dels any vuitanta vinculat a la pràctica de la pintura. De seguida va recollir els corrents conceptuals per a qüestionar-se els elements propis de la pintura, com ara la representació, el suport o el mateix material pictòric, en obres on l’artista desapareix: deixar assecar pots de pintura o quadres en els quals la imatge és el resultat de les petjades del sol sobre la tela.

Com a resposta a la crisi de representació en l’art, o de la impossibilitat de representar res (comuna a escriptors afins com Perec o Enrique Vila-Matas) Aballí inicia sèries, com ara "Les errades,"on esborra amb líquid corrector l’espai del quadre, o sèries realitzades mecànicament, reunint retalls de diaris segons les dades que contenen. A l’exposició “Desapariciones” (Centro Nacional de Arte Reina Sofía, 2002) va introduir per primera vegada elements que provenen del cinema i amb els quals començaria una reflexió més àmplia sobre la imatge en la societat contemporània. Una doble preocupació, per la imatge i per l’estatut de la pintura, que formava el recorregut de l’exposició que li va dedicar al MACBA l'any 2005, i que va viatjar al Museo Serralves d’Oporto i a l’Ikon Gallery a Birmingham. L’obra d’Ignasi Aballí també ha estat present a la selecció oficial de la Biennal de Venècia de l'any 2007, i l'any 2015 fou reconegut amb el Premi Joan Miró.

David G. Torres

1958

MILLÀ, M. [et al.]. Ignasi Aballí. Seqüència Infinita. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2016.
PÉREZ, L.F. Ignasi Aballí. L'experiència pictòrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de cultura, 1990.
PICAZO, G. Ignasi Aballí. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1998.