Informes

46024

Gili Roig, Baldomer

Canvi de segle. Tradició i modernitat

pintor

En el marc de la nombrosa nòmina d’artistes catalans del primer quart de segle XX, Baldomer Gili Roig fou un pintor força singular. Malgrat estudiar inicialment a l’Escola de la Llotja a Barcelona, la seva formació s’orientà cap a Madrid, Munic i finalment, Roma. Aquests entorns formatius tan diferenciats marcaran el caràcter eclèctic de la seva obra. Des del prerafaelisme i simbolisme propis de la "Sezession" alemanya fins al paisatgisme, passant pel realisme, el decorativisme i el costumisme castís.

Artísta molt prolífic, exposa a la Sala Parés de Barcelona, on presenta periòdicament les seves obres entre els anys 1899, 1901, 1907 i 1908). També va presentar-se a diverses exposicions nacionals i estrangeres, obtenint tercera medalla a Madrid (1901) i segona medalla a Atenes (1903) amb paisatges italians. Després de ser distingit al "Concurs de Plafons Decoratius Joan Llusà" (1904), amb una obra simbolista, tornà a guanyar una segona medalla a la Nacional de Madrid (1908), participació que es repetiria el 1912, 1915 i 1924. També exposa al Fayans Català (1911). Cal destacar també la tercera i la segona medalla obtingudes a la Internacional d'Art de Barcelona (1907 i 1911). El 1912 participà, com a organitzador i artista, a l'Exposició d'Artistes Lleidatans, i també exposà a Brighton (1914) i a París (1920). Exposà també al Cercle Artístic de Barcelona (1916) i guanyà el Primer Premi de l’Exposició Universal de Panamà (1916) i la Medalla d’Or del Cercle Artístic de Barcelona (1921).

Cap als anys vint la seva obra s'orienta definitivament vers un paisatgisme lluminós, que deixa enrera els grisos dels seus paisatges anteriors i el costumisme de gust castellà. Tornà a exposar a la Sala Parés de Barcelona (1918, 1922, 1924, 1925), a Madrid (1924) i al Salón Costa d’Argentina (1921), país al qual tornarà a viatjar l'any 1925 per presentar la seva obra en ciutats com Buenos Aires, Rosario, Mendoza i Santa Fe. Gili Roig mor, poc després de tornar a Barcelona, el cap d'any de 1926.

Juntament amb Jaume Morera, Baldomer Gili Roig fou un dels grans promotors per a la creació del Museu d'Art de Lleida. A banda de la pintura conreà el cartellisme, la il·lustració, la dramaturgia i la fotografia. Les col·leccions del Morera, Museu d'Art Modern i Contemporani inclouen, de fet, un fons de 1137 plaques fotogràfiques de vidre, fruit del seu extens i extraordinari treball en aquest camp.

Jesús Navarro

1873

1926

BADIALE, A.. Baldomer Gili Roig. Pittore e fotografo tra Frascati e Roma 1900-1914. Roma: Gangemi Editore, 2016
BOVÉ, I.; GABARRELL, F. "Abisme, de Baldomer Gili Roig. Memòria d'una intervenció al monestir budista tibetà del Garraf". ARTS. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida (2010), núm. 33, p. 77-81.
BOSCH BAUSÀ, O. Baldomer Gili Roig i la fotografia. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2013. (Punt de mira; 2). 978-84-96855-54-0
Exposició B. Gili Roig. Barcelona: Círculo Artístico, 1926
Exposició B. Gili Roig. Barcelona: Sala Parés, 1924
Exposició Baldomer Gili Roig. Barcelona: Sala Parés, 1922
Exposició Gili Roig. Barcelona: Sala Parés, 1927
Exposició Gili Roig. Lleida: Ateneu Lleidatà, 1927.
FONTBONA, F.; GARCIA, J.M.; RATÉS, E. Gili Roig 1873-1926. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986. 84-7664-046-3
FRANCÉS, J. Exposición B. Gili Roig. Pintor español. Buenos Aires: Salón Costa: 1921.
GILI MOROS, J. Baldomer Gili i Roig. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1980
GUERRERO, A.; LARA, F. Exposición Gili Roig 1873-1926. Fondos del Museo de Arte Jaime Morera. Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1974
LARA PEINADO, F.; LARA PEINADO, M. P. Obras del Pintor Baldomer Gili i Roig (1973-1926) en el Museo de Arte "Jaime Morera" de Lérida (Introducciòn a su estudio). Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1980
LUCA DE TENA, C. (coord.) Arte y literatura en la edad de plata. La mirada del 98. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura; Secretaría de Estado de Cultura, 1998. 84-369-3085-1
MARAGALL, J. A. Historia de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975
MENDOZA GARRIGA, C., dir. Catàleg de pintura dels segles XIX i XX. Fons del Museu d'Art Modern. Vol. 2. MZ. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea de Cultura, 1987. 84-7609-182-6
NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6
NAVARRO, J. [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006
NAVARRO, J.; PORTA, E. Història del Museu Morera 1915-1990. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1990. (La Banqueta; 13) 84-505-9223-2
PAGÉS SANTACANA, M. (dir.) Baldomer Gilli Roig (1873-1926). L'objectiu del pinzell. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2008
PÉREZ NIEVA, A.; SALAVERRÍA, J.M. Exposición B. Gili Roig. Pintor español. Buenos Aires: 1925
PRADILLO ESTEBAN, P ."Gili i Roig en Guadalajara. Pinceladas de un pintor catalán en la Alcarria.". A: Actas del IX Encuentro de Historiadores del Valle del Henares. Guadalajara: [s.n.], 2004. p. 719-736.
SOLÉ, E. Lleida 1912: Memòria d'una exposició d'art. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2012. (Punt de mira; 1) 978-84-96855-54-0
RATES BRUFAU, E. Pintura contemporània a Lleida. 1930-1980. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1984. (La Banqueta; 3)