Informes

47111

Artigau Seguí, Francesc

Francesc Artigau

Nous comportaments artístics

De la postmodernitat al nou mil·lenni

pintor

Francesc Artigau és un altre integrant de l’anomenada Generació del 60, un grup d’artistes provinents de l’Escola de Belles Arts de Barcelona que, pels volts de l’any 1966, amb una sòlida formació acadèmica i una evident estima per l’ofici, es donaren a coneixer a partir del que s’anomenà com a neofiguració. De tots ells (Arranz-Bravo, Bartolozzi, Carbó, Chancho, Llimós, Mora, Niebla, Sala, Serra de Rivera i Vilà) Artigau fou el més extravertit, el més obert a l’espectacle humà i a la crònica de la realitat. Partint d’un realisme inicial irònic i crític amb l’entorn burgès del moment deriva, amb el pas dels anys, cap a una accentuació del to intimista, el gust per les forems clàassiques i el diàleg obert entre figures i paisatges.

Francesc Gabarrell

1940

BOSCH, G.; GÓMEZ, I. (coord.). Artigau, l'exaltació del quotidià. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2012
GUILLAMON, J.; PLANS, S.; SAIZ, M.; VÁZQUEZ, M. Artigau. Cròniques d'una realitat, 1965-1977. Girona: Museu d'Art de Girona, 2021. 978-84-18601-33
MARTÍNEZ-CLARÀ, J. Artigau. Pintures. Barcelona: Sala Parés, 2001
NIEBLA I GONZÁLEZ, J.; MITRANI, A.; SANTOS TORROELLA, R. La Generació dels 60. Barcelona: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida, 2007. 978-84-96855-07-6
SANTOS TORROELLA, R. Artigau. Barcelona: Sala Parés, 1991