Cerca

Bofarull Foraster, Jacint

Dibuixant humorístic i decorador de murals, Jacint Bofarull es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la il·lustració i l’animació al cinema. Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives: El Borinot (1924), La Barrila Deportiva, amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut! (1925). Continuà a El Mundo Deportivo (1929), i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio (1933) i L’Esquella de la Torratxa, durant la guerra civil. Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l’UGT (1936). Durant la guerra civil, fou un destacat cartellista. En acabar el conflicte, el 1939 s’exilià a França. A Perpinyà començà a dibuixar a L’Indépendant, per al qual creà una tira, que tingué una llarga durada i esdevingué molt popular: Kim el catalanet. El 1950 es traslladà a l’Argentina i s’instal·là a Buenos Aires. Hi dibuixà per a la revista Mundo Infantil i també treballà per a films de dibuixos animats fins el 1955, any en què es traslladà a Veneçuela. El 1961 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Hi reprengué la seva activitat periodística, amb col·laboracions principalment als diaris Tele-exprés, on il·lustrà setmanalment un tema d’actualitat que titulà ‘Càmara Bufa’, i a El Correo Catalàn, on dibuixà una pàgina sencera a tot color els diumenges. Font: Enciclopedia.cat

Boldú Salvador, Ramon

Ramón Boldú és un dibuixant de còmic català, pioner del còmic autobiogràfic a Espanya. Als quatre anys es trasllada amb la seva família a Barcelona. Entre els anys 1976 i 1983 va publicar a la revista "Lib" una sèrie de còmics eròtics i humorístics titulats, primer, "Mi pareja" i després "Los Sexcéntricos". Més tard va col·laborar també en la revista d'humor "El Jueves" i en la francesa "Hara-Kiri". Ha estat també director de diverses publicacions, incloent-hi "El Víbora", on a partir de 1988 va crear una sèrie sobre les aventures del motorista "Mario Gamma el Griego". L'any 1990, va començar a explicar la seva pròpia vida, amb un dibuix més ràpid, en una successió d'historietes que després serien recopilades com a "Bohemio pero abstemio" (La Cúpula) i "Memorias de un hombre de segunda mano" (Glenat). Ja al segle XXI va tornar al còmic amb les novel·les gràfiques "El arte de criar malvas" (2008) i "Sexo, amor y pistachos" (2010), també de tint autobiogràfic (ambdues editades per l'editorial Astiberri Edicions).L'any 2013 participa amb una història breu al llibre "Panorama, la novela grafica española hoy" (Editorial Astiberri). Francesc Gabarrell

Boleda Ribalta, Antoni

Antoni Boleda és un dels principals configuradors de l'escola artística targarina de la segona meitat del segle XX. Va iniciar la seva formació en la talla de joies a les Escoles Salesianes de Barcelona, però aviat es va inclinar vers la pràctica de l'escultura. Al voltant de 1960 i fins 1962 va formar-se al taller d'Enric Monjo, on va treballar la imatgeria en pràcticament totes les tècniques tradicionals. El 1962 va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i davant l'oportunitat de treballar sota el mestratge directe de Joan Rebull, va abandonar momentàniament els estudis l'any 1964, per finalitzar-los a les darreries de la mateixa dècada. En aquesta època fou distingit amb diversos premis, i l’any 1971 li fou concedida la beca Amigó Cuyàs, que li permeté viatjar a Londres i conèixer de prop l’obra de Henry Moore. Els anys setanta foren especialment prolífics per l'artista, que aplegà diversos premis i participà en diverses exposicions, al mateix temps que passava a formar part del cos de professors de l'Escola d’Arts i Oficis Ciutat de Balaguer. Tanmateix, la mort del seu pare l'any 1974 el féu retornar a Tàrrega, incorporant-se com a professor —fins l'any 2006— a l'Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, institució educativa que passà a dirigir l’any 1980. Normalment la seva obra és de format petit i mitjà, per bé que també ha realitzat algunes obres monumentals, com la dedicada a Lluís Companys al Tarròs (1979). Com en altres artistes de la seva generació, s'observen processos de simplificació, síntesi i depuració de les formes a mesura que avancen els anys, arribant a punts de veritable abstracció i minimalisme. Boleda treballa indistintament el marbre, la pedra, la fusta o l'argila. Font: Viquipèdia

Bonet Serrat, Laureà

Pintor actiu a la Barcelona d'entreguerres, se'n tenen poques notícies més enllà de la seva participació en diverses exposicions col·lectives celebrades a la ciutat comtal (l'exposicions d'art organitzada per la junta municipal d'exposicions de Barcelona de 1918 i 1921 i les exposicions de primavera de 1932 i 1933), així com la celebració d'una exposició junt amb Rafael Alemany a les sales de El Siglo l'any 1923 i una exposició individual als Salons Malmedé el 1925. Esther Solé

Borràs Farràs, Francesc

Pintor que va rebre les seves primeres lliçons de dibuix a Balaguer de la mà de Mossèn Nadal Puig, dibuixant i musicòleg. Al 1907 es va presentar al Concurs convocat per la Diputació Provincial de Lleida per la concessió d’una Beca d’Estudis, on obtingué la meitat de la dotació. L'altra part li fou atorgada a Miquel Viladrich, en una controvertida decisió del jurat que va suposar l’inici de la irada reacció del pintor de Torrelameu contra els estaments oficials de la ciutat de Lleida. Amb l’ajut rebut, Borràs es trasllada a Barcelona i ingressa a l’Escola de la Llotja. Des de la Ciutat Comtal segueix presentant-se als Concursos de la Diputació, obtenint durant diversos anys l’ajut de la Corporació, amb la qual va poder viatjar a Paris per ampliar els seus estudis. Durant aquesta primera època s’especialitza en el conreu de la figura, escollint els seus models entre els tipus locals, principalment de classes més desfavorides. L’any 1922 torna a Balaguer, ciutat de la qual ja mai més marxaria. Va pintar, amb un sentit de profunda religiositat, la imatge del Crist de Balaguer en nombroses ocasions, i es va especialitzar en reproduir les escenes de la vida quotidiana de la capital de la Noguera. Més tard es dedicaria a pintar bodegons, destacant alguns amb temàtica de vaixelles i teles blanques, on el pintor resol amb mestria el repte de trobar les mes variades matisacions del blanc. Juan Manuel Nadal Gaya

Borràs Perelló, Ramon

Tallista i escultor, format al costat del seu pare Borràs Fàbrega, va treballar més tard amb Hermenegildo Jou, deixeble dels Corcelles. Dedicat, com el seu pare, a la talla, principalment per la construcció d’altars, va practicar també el modelatge escultòric. Formà part del grup anomenat “Tranquil Taller”, on també s'hi integraren artistes com Miquel Fontanals i Prudenci Murillo, entre d'altres. Va participar a la cèlebre exposició d'artistes lleidatans de 1912. Entre les seves obres cal destacar els altars de les esglésies de La Pobla de Segur i el Seminari de Lleida, així com els de les parròquies de Sant Joan i de Sant Pere de Lleida, el de Nostra Senyora de Montserrat a l’Església dels Dolors; el púlpit i altars laterals del Seminari de la Seu d’Urgell i el de Sant Blai de la Catedral de Lleida, que va construir amb el seu fill Ramon Borràs Vilaplana. Entre els anys vint i trenta va treballar a Barcelona, en un taller propi, però posteriorment retornà a Lleida. Juan Manuel Nadal Gaya

Borrell Vidal, Félix

Pintor espanyol especialitzat en el gènere del paisatge, format a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Va participar en nombroses exposicions i certàmens, i va obtenir tercera medalla a la Nacional de Belles Arts de 1904 per la tela titulada "El port de Navacerrada". Va ser premiat amb el mateix guardó a la Internacional de Buenos Aires de 1910 i amb segona medalla en la Internacional de Panamà de 1916. Font: Enciclopedia del Museo del Prado

Bosselmann

Gravador probablement francès. La poca disponibilitat de dades només permet situar la seva activitat entre els segles XVIII i XIX. Esther Solé / data.bnf.fr

Bourdon, Sébastien

Bourdon és un pintor que passà per diferents etapes molt marcades. D’esperit aventurer, viatjà molt jove a Roma, on seguí la moda de les escenes de gènere del naturalisme. En tornar a París, va caure sota la influència de Poussin i la seva obra es tornà classicista. Finalment, va ser cridat per la reina Cristina de Suècia per a nombrar-lo Primer Pintor. De retorn a París, on retrobà Poussin, aconseguí un gran prestigi com a pintor de temes mitològics, religiosos i històrics, així com a retratista. Jesús Navarro

Brossa Cuervo, Joan

Joan Brossa és un dels escriptors més imporants de la literatura catalana del segle XX, significat per una obra poètica excepcional que ha ampliat, o més ben dit, complementat, amb una singular obra escènica, visual i objectual. Durant molts anys va treballar amb els seus dos grans amics, Joan Ponç i Antoni Tàpies, esdevenint un dels grans paradigmes de l’avantguarda i convertint-se en pont d’unió entre els creadors supervivents de la preguerra i les noves generacions d’artistes catalans sorgides després de la Guerra Civil. En un coherent i admirable procés d’evolució personal, Brossa es va avançar a moviments estètics com ara l’art pobre o el conceptualisme, creant una obra excepcional i transgressora, arrelada en el dadaisme i en el surrealisme, però també en la cultura popular més ancestral, on desapareixen les fronteres entre poesia, art i vida. Francesc Gabarrell

Buira Ferré, Neus

Iniciada en la fotografia, el vídeo i la instal·lació, Neus Buira ha evolucionat cap a la incorporació de les noves tecnologies que utilitza per replantejar-se els canals de difusió artística i el paper de l’espectador. Sota la idea de l’art entès com un petit refugi, un espai en blanc on encara és possible expressar el que un sent, pensa i viu realment, ens mostra les diferents problemàtiques que provoca l’actual recerca de la identitat, emprant sistemes i estructures que provenen de l’imaginari social i subratllant les fronteres de la diferència. Ha participat en nombrosos festivals de vídeo, com la Mostra de Vídeo Independent de Barcelona, i entre les seves exposicions cal mencionar la individual a l’Espai 13 de la Fundació Miró (1995) i la participació en col·lectives com “Inter/Zona” al Palau de la Virreina de Barcelona (2000), “Escenarios domésticos” al Koldo Mitxelena de Sant Sebastià (2000) i la 3a Biennal d'Art Leandre Cristòfol al centre d'Art La Panera de Lleida (2001). Des de l'any 2006 està volcada al "Projecte Q", un centre de retirada espiritual i experimentaciò per a la recerca conscient de noves formes de viure en harmonia amb la natura, situat a Molinos (Serra del Maestrazgo, Terol). Francesc Gabarrell

Cabello Carceller

Helena Cabello i Ana Carceller es varen llicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i començaren a treballar conjuntament, alhora que prosseguien els seus estudis a Glasgow i San Francisco. Des de la seva primera exposició individual l'any 1994 a Barcelona, han anat desenvolupant un treball amb un fort caràcter reivindicatiu pel que fa a les qüestions de gènere, que no només han mostrat com a treball artístic, sinó que ha tingut un vessant teòric i ha abraçat, també, l'àmbit del comissariat d'exposicions, com ara la mostra "Zona F" a l'EACC de Castelló (2002). Entre les seves exposicions destaquen la presentada a la Lasa La Gallera (València, 1999) i la seva participació a "Madrid al descubierto" (Madrid, 2003). Glòria Picazo

Cairó Sanchis, Llorenç

Escultor d'origen figuerenc. L'any 1913 s'instal·là a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Alsina a l’Escola de la Llotja. Membre de l’Associació d’Escultors (1927), juntament amb Enric Casanovas i altres. Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, va executar diverses variants de nus dempeus femenins. Excel·lí també com a retratista. Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Campello, Lluís

Camps Ribera, Francesc

Francesc Camps Ribera estudià a l'Escola de la Llotja de Barcelona i després a l'Escola de Belles Arts de la mateixa ciutat, on fou deixeble d'Isidre Nonell, Manuel Ainaud i Josep Dalmau. Després treballà com a ceramista als Estudis Concurny. La seva pintura, inicialment realista i de traç nonellià, evoluciona cap al surrealisme i l'expressionisme, fent també collages figuratius i abstractes, d'alt caràcter matèric. Membre de la Generació del 1917, va exposar per primer cop el 1915 a l'Ateneu dels Treballadors. Des del 1919 forma part del grup avantguardista Nou Ambient, —juntament amb el borgenc Alfons Iglesias, entre d'altres— que seguia el model marcat per un altre grup de la mateixa generació, els evolucionistes, seguidors de Paul Cézanne. El 1922 va participar a Madrid en una exposició col·lectiva del grup i el 1925 va exposar individualment a les Galeries Dalmau. En acabar la Guerra Civil marxa a França i el 1939 s'estableix a Mèxic.En aquell país, l'any 1940, exposa a la Casa de la Cultura Espanyola i el 1945 organitza, juntament amb altres pintors espanyols exiliats, el Círculo de Bellas Artes. Es dedica a la restauració de quadres, l'escultura i exerceix la docència a l'Escuela Nacional de Artes Plásticas, on va formar tota una generació d'artistes mexicans. També va exposar al Centre Català de Nova York, a la Universitat de Toronto i al Club de France de París. El 1980 torna a Barcelona. Font: Viquipèdia

Canogar Mckenzie, Daniel

Llicenciat en ciencies de la imatge per la Universitat Complutense de Madrid i màster en art amb especialització en fotografia per la New York University, Daniel Canogar destaca per la seva aportació teòrica sobre el món de la imatge. El 1992 publica el Iibre "Ciudades efímeras: exposiciones universales, espectáculo y tecnología", va ser corresponsal d'art des de Nova York per a la revista "Lápiz" i ha dirigit seminaris i cursos teòrics sobre art i noves tecnologies a diversos centres i universitats del país. El treball de Daniel Canogar investiga el cos humà i la seva relació amb els sentits, la relació entre cossos o parts del cos, les noves tecnologies i la incidència d'aquestes en la realitat i en la percepció que d'ella en tenim. Ha exposat la seva obra en galeries i museus d'Espanya, Franya, Alemanya, Canadà i Estats Units, com la Fundació Arte y Tecnología i el Palacio de Velázquez de Madrid, l'Espace d'Art Yvonamor Palix de París, el Centre d'Art Contemporain de Basse Normandie, Axe Neo-7 de Quebec, Metrònom i Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, Artist Space de Nova York i el Wexner Centrer for The Arts de Columbus. La Galeria Helga de Alvear de Madrid, la Galeria Estany de la Mota de Barcelona i l'Espace d'Art Yvonamor Palix de París representen el seu treball artístic. Ha participat en destacades exposicions col·lectives i festivals dedicats a la fotografia arreu del món. Francesc Gabarrell

Carbonell Selva, Miquel

Deixeble d’Antoni Caba a l'Escola de la Llotja de Barcelona, posteriorment es trasllada a Roma per ampliar els seus estudis gràcies a una beca que li concedí Fernando Puig. Fou un pintor asidu a exposicions i certàmens, Va obtenir la tercera medalla a l'Exposició Nacional de 1887 i una segona medalla a l'edició del 1892 per la tela "¡Regreso!". També fou guardonat a l'exposició Universal de Barcelona del 1888. Força eclèctic en la tria del seus temes, en els seus quadres predomina el costumisme, però sense desaprofitar l’ocasió de treballar la figura i el paisatge (sobretot del Llobregat), on s'apropa a una línia més realista. Destacà pels seus retrats sobris i escenes realistes més que no pas per les seves grans composicions dels inicis de la seva carrera. Jesús Navarro

Cárdenas, Marta

Pintora i gravadora de l’escola basca. Tot i iniciar-se en el retrat, aviat es passa als espais oberts i a l’estudi del moviment. Durant la dècada dels 90 duu a terme un viratge creatiu cap a l’abstracció, molt lligat a la natura, sobretot pel que fa als colors i les textures. La seva obra es troba en col•leccions com ara la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, la Fundació Juan March i la Fundació La Caixa. Francesc Gabarrell

Cardona Torrandell, Armand

Pintor radicat a Barcelona i Vilanova i la Geltrú, creador d'unes composicions de cossos i elements accessoris plenes de rostres humans, cal·ligrafies i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular i el seu esperit barroc, i on el collage es posa no només al servei de la pintura, sinó també al servei d'una idea. Aquest artista var pertànyer al grup "Crónica de la realidad" (1965), nucli integrat per artistes valencians i catalans a través del qual inicià un procés crític que l'abocaria a un permanent compromís amb els febles i a una denuncia constant de la tortura, la guerra, la injustícia, l'opressió i, en definitiva, la solitud de l'ésser humà provocada per la realitat quotidiana, en un clar intent de revelar les fibres més íntimes de la realitat. Posteriorment la seva obra s'inserirà, amb diferents connotacions, en els primers compassos del pop-art català. Francesc Gabarrell

Carreras, Anna

Anna Carreras és una artista digital i programadora creativa. Grau en Enginyeria de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Màster en Tecnologies Audiovisuals per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Doctora en Belles Arts a BAU Escola d’Art i Disseny, Universitat de Vic i Central de Catalunya, sobre art digital generatiu i complexitat. El seu treball es centra en l'experimentació de la comunicació interactiva com a mitjà de comunicació i generador d'experiències, a partir de l'ús d'algorismes generatius, codi creatiu i tecnologia interactiva. S'interessa per la complexitat que es desprèn de petits comportaments senzills, allò complexe que emergeix de l’equilibri entre l’ordre i el caos, tot generat de manera visual i sintetitzat en un algorisme que ho dibuixa des de zero, sense memòria, ni intel·ligència, ni aprenentatges. Els algorismes de Carreras són visuals i artesanals, inspirats en la natura, el paisatge del Mediterrani i les tradicions populars. Imparteix classes de programació creativa i projectes audiovisuals en diverses escoles de disseny, i ha exposat instal·lacions digitals i peces artístiques a Arts Santa Mònica, La Capella, Sónar Innovation Challenge 2016, MIRA festival d’Arts Visuals, Eufònic Sintètic, Biennal d’Art de Venècia, Llum Barcelona, Abandon Normal Devices de Liverpool, Medialab Prado Madrid, galeria Expanded Art Berlín, Art Basel Miami, galeria Cortesi Milano o galeria ScreensGuru Singapur, entre d’altres. Francesc Gabarrell

Casanovas Astorza, Enric

Pintor nascut a València. Es va dedicar a la pintura de paisatge. Deixeble de Carlos de Haes a l’Academia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Participà a les Exposicions Nacionals de 1876, 1878, 1884, 1887, 1890, 1892, 1895, 1899, 1906 i 1908, amb paisatges a l’oli i amb llapis, gairebé sempre de Madrid i els seus voltants. Jesús Navarro

Casanovas Roy, Enric

Enric Casanovas i Roy, escultor català, un dels màxims representants del noucentisme. Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys. El 1898 participà per primera vegada en una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa. Entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona, i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. De retorn a Barcelona fundà un taller pel qual passaren deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va formar part de l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. La seva obra està enclavada al mediterranisme noucentista, però amb una gran creació renovadora i personal. Va participar en nombroses exposicions i aconseguí la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932. Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys. Font: Viquipèdia

Casares Domingo, Susana

Susana Casares és una videoartista, guionista, directora i productora de cinema i documentals que treballa a cavall de Barcelona i Los Angeles. Màster en Belles Arts per l'Escola de Cinema, Teatre i Televisió d'UCLA gràcies a una beca de la Fundació La Caixa, ha impartit docència a la mateixa escola i a la New York Film Academy de Los Angeles.Ha estat nominada a un premi Goya —al millor curtmetratge de ficció per "La invitación (2016)— i al festival internacional de curtmetratges de Palm Springs. A més, ha rebut la biznaga de plata al millor curtmetratge del festival de cinema de Málaga —per "Tryouts" (2013)— i el mateix curtmetratge també ha estat reconegut als premis de televisió ATAS Foundation College, va rebre un premi Emmy al segment de la competició reservat a estudiants i també fou premiat amb el Premio Nuevos Cineastas Españoles del Recent Spanish Cinema Festival de Los Angeles. La seva obra s'ha presentat com la d'un talent emergent del panorama cinematogràfic espanyol,i ha rebut el suport d'entitats i productores com HBO, el Tribeca Film Institute o l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, organitzadora dels Globus d'Or. Font: susanacasares.com

Casenave Pérez, Jose de

Deixeble de Carlos de Haes i de Jaume Morera, conreà la pintura de paisatge i participà en diferents Exposicions Nacionals de Belles Arts, essent guardonat a les edicions de 1892 i 1895. Jesús Navarro

Informes

429 items