En aquesta obra, Sirera experimentà amb la intervenció directa sobre la cinta cinema¬togràfica, pintant o ratllant directament sobre la superfície del suport de cel•luloide, un tècnica que, sens dubte, el situava entre l'òrbita dels artistes d'arreu del món, internacionalment encapçalats per Norman McLaren, que s'endinsaren en la in¬vestigació d'un cinema abstracte, pur i oposat als convencionalismes narratius del mitjà d'expres¬sió cinematogràfic. Amb tota probabilitat, Sirera conegué l’obra del mestre canadenc a través de les sessions de l’ACA i, encara que també de forma autodidacta, autors com Josep Mestres o Joaquim Puigvert a Catalunya o el pintor basc José Antonio Sistiaga, treballaren en una direcció similar durant els mateixos anys. Per altra banda, Sirera acostumava a projectar les seves obres acompanyades de músiques adients al concepte de ritme visual que imprimia a la pantalla. En aquest cas, l’obra es projectava acompanyada de la música d’Història d’un soldat d’Igor Stravinsky.
Oriol Bosch
